Diuen que hi ha indrets on el temps no avança en línia recta, sinó que fa tombs. A Osona només cal obrir la porta d’una església romànica per adonar-te’n: les pedres et retornen al segle XI, els capitells expliquen històries que ja ningú no recorda i els campanars s’alcen com rellotges que marquen l’eternitat.
Aquí l’art romànic no és un capítol d’un llibre d’història, sinó un mapa viu que encara guia els viatgers. Cada església, cada cripta i cada portalada són una porta oberta a un temps en què el paisatge s’ordenava entorn de castells i parròquies, i la fe s’esculpia en pedra.
Vic, d’Auso a capital romànica
Abans de ser Vic, la nostra ciutat va ser Auso, un enclavament romà del segle I dC. La romanització hi va deixar empremta, però va ser a l’edat mitjana quan la ciutat va trobar la seva veritable identitat. El gran protagonista va ser Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll i Cuixà, que l’any 1038 va consagrar la catedral romànica. D’aquell temple avui en queda ben poca cosa, però el seu campanar —un dels més antics i emblemàtics de Catalunya— encara s’aixeca, amb les seves arcuacions cegues i finestres bífores que són un autèntic manifest del romànic llombard.
Qui passeja avui per Vic descobreix també el Museu Episcopal, amb una de les col·leccions d’art medieval més prestigioses d’Europa, i espais com l’Albergueria o el Pont de Queralt, que completen un itinerari on la ciutat parla en plural: passat romà, esplendor romànic, herències gòtiques i barroques, i una vitalitat actual que manté la memòria ben viva.
El romànic llombard: el segell d’Osona
El romànic d’Osona és, sobretot, romànic llombard. Va arribar de la mà dels constructors vinguts de la Llombardia, cridats per Oliba per donar forma a una onada constructiva sense precedents als segles XI i XII. La recepta era senzilla i eficaç:
Murs de carreuó.
Frisos d’arcuacions cegues.
Lesenes que ordenaven els paraments.
Campanars robustos i esvelts.
Absis semicirculars on la llum esdevenia protagonista.
El resultat va ser tan potent que, encara avui, Osona compta amb més de noranta edificis romànics en peu, molts dels quals continuen fent de parròquia.
Rutes per descobrir un mapa de pedra
Recórrer Osona és seguir un mapa secret d’esglésies que semblen amagades, però que sempre esperen el viatger atent.
A la plana de Vic, temples com Sant Andreu de Gurb o Sant Esteve de Tavèrnoles mostren la puresa de les primeres construccions llombardes, mentre que Santa Eugènia de Berga sorprèn amb la seva portada esculpida al segle XII.
A la vall de Sau, el romànic es fon amb l’aigua: l’església submergida de Sant Romà de Sau deixa veure el campanar quan el nivell del pantà baixa, i el monestir de Sant Pere de Casserres s’enfila sobre un meandre del Ter amb un magnetisme que barreja espiritualitat i paisatge.
Al Lluçanès, les joies del romànic formen un itinerari que és gairebé una lliçó magistral a l’aire lliure. Des del claustre de Santa Maria de Lluçà, amb els seus capitells delicats, fins a la planta circular de Sant Vicenç del Castell, rara i sorprenent, passant per ermites humils com Sant Andreu de Llanars o Sant Salvador de Bellver, que condensen l’essència del romànic en la seva forma més austera.
Al Cabrerès i Collsacabra, el romànic conviu amb cingles i espadats. El jaciment de l’Esquerda a Roda de Ter conserva les ruïnes de Sant Pere, mentre que a Tavertet o Sorerols l’arquitectura s’adapta al terreny abrupte sense perdre bellesa.
Cada ruta és un capítol diferent, però tots plegats formen un llibre que es llegeix caminant.
Un viatge que continua a l’Hotel J.Balmes
Després de cada jornada, res millor que tornar al centre de Vic i descansar a l’Hotel J.Balmes. Aquí tindràs la plaça Major a pocs minuts, el Museu Episcopal gairebé al costat i la possibilitat de planejar cada dia una ruta diferent sense renunciar a la comoditat de la ciutat. És la base perfecta per descobrir que el romànic no és només art: és memòria, paisatge i experiència.
Fes teu aquest viatge en el temps.
a l’
Hotel J.Balmes
de Vic i descobreix les joies del romànic d’Osona amb la calma que es mereixen. Perquè algunes històries no es llegeixen en llibres: es viuen entre pedres mil·lenàries.